Sortida bloquera al 1r Open Internacional
 d’escalada en bloc a Cervià de les Garrigues

El 17 de març es posava en marxa la representació del CESC al 1r Open d’escalada en bloc que es celebra a Cervià de les Garrigues. Amb una organització novella, uns recursos econòmics i humans força impressionants i una afluència massiva de participació nacional i alguns competidors estrangers, cal dir que no va faltar de res.

No exempts d’entrebancs, els 6 integrants del grup vam arribar a Cervià de les Garrigues a mig matí ( seria injust especificar horaris, l’autor comptava amb 45 min. més de son). Aquest és un poblet bastant rural  situat abans d’arribar a Lleida, a la sortida 8 de l’A2. Un cop arribats a la zona de la competició, i per no trencar la tònica que es respira en les nostres sortides, vam procurar trobar el millor racó de la zona de càmping. Per no trencar tampoc amb el nostre tarannà, vam matar el cuc tant com vam poder en els càterings que preparava l’organització ( 1 d’ells inclòs a la inscripció de 14€!!) i vam ampliar la nostra vida social a les diferents actuacions que es van realitzar al camp d’esports municipal després de sopar, inclòs el concurs de llançaments nocturn

(amb poca participació per part dels celonins, caldrà ampliar l’oferta de llançaments del plafó per motivar el personal). Molts cubates de beguda isotònica i tant batut de malta van causar l’efecte que tanta escalada no havia aconseguit: tranquil·litat als blocs diumenge al matí per esplaiar-se a gust.

És important assenyalar que en un event que reuneix a la vora 700 persones, tot resulta complicat. Afortunadament per als participants, l’organització comptava amb el suport de la gent del poble, cosa que facilitava, o si més no alleujava, la complicada gestió que suposa informar, controlar, alimentar i, més important, suportar l’impacte ambiental de tants llanuts.

L’Open comptava amb 3 categories: amateurs i professional femení i masculí.

El gruix de participants formava part de la primera categoria, que no competia. El grup de professionals comptava amb figures com Dave Graham, Daniel Andrada, Abraham Olcina, Daila Ojeda o Berta Martín, entre d’altres igual de figures però sense portada.

Però pel que respecta a la resta de mortals, ens vam entretenir escalant i gaudint d’un gran ambient i d’una gran zona de bloc fins llavors desconeguda per nosaltres. Es tracta d’una dispersa zona de camps i bosc en la qual trobem diferents petits sectors, tots ells amb problemes de tots els graus, encara que ens costés trobar-ne de molt fàcils. La mida i la gràcia dels blocs també varien, encara que abunda la presa roma i poc adherent del calcari. Moltes sortides de “piscina”, com les vam batejar,  “mantles” a dojo i un fart d’arrossegar-se en busca de l’equilibri i la postura ideal. Una zona perfecta per a gent sensible, ja que la roca no és gens abrasiva.

Però tornem als fets. Aquest cop la comitiva era nombrosa i de luxe. Entre nosaltres comptàvem amb 2 especialistes del granet de can Boquet, en Pere i en Marçal; un fanàtic del bloc curtit a les sorrenques pedres de Tavèrnoles, en Dani; una jove promesa mutant, en Pau; una especialista d’altura ( més de la que estem acostumats la resta) i la fotògrafa més guapa  que ens hagi acompanyat mai, la Sara; i el que escriu, un malalt d’amors d’aquesta nova disciplina sorgida de l’escalada lliure.

D’aquesta combinació d’ingredients només en podia resultar un cap de setmana ple de bona entesa, de noves coneixences i de magnífiques experiències, suficient per tenir ganes de repetir.

Això sí, un dia que s’hi estigui més tranquil.